skip to main |
skip to sidebar
La petita localitat de SARVISE, ens serveix com a punt de partida per pujar al Port de COTEFABLO, i despres al poblet de FANLO, tots dos puntuables per la Challenge CIMA.
Un cop passat BROTO, la carretera agafa alçada molt depressa i ens deleita amb aquestes vistes de la vall.
El "famos" tunel de COTEFABLO, on va patir el accident Raimund Dietzen, durant la volta a Espanya, que va significar la fi de la seva carrera esportiva.
13,8 km, amb una mitjana del 4% i maximes del 10%, un port esplendit, ben asfaltat, magnifiques vistes, i fora de temporada de vacances, el transit es escas.
De Cotefablo, cap a Fanlo, aquesta pujada cuasi desconeguda, te una llargada desde Sarvise de 12,5 km. La carretera te trams bastant descarnats, i "s'enganxa una mica bastant". Ens varen sorpendre els darrers 3 km amb una duressa important, amb pendents que superaven el 14%.Val a dir que el transit durant la pujada va esser practicament inexistent.
Bonic poblet, cuasi perdut enmitg del pirineu aragones, tot edificat amb pedra, carrers inclosos.
No em digueu que no aga la pena pujar fins aqui per veure aquet paisatge.
Retorn cap a BOLTAÑA, per fer els 13,5 km del PUERTO DEL SERRABLO. Aquest port te una mitjana del 6%, i rampes maximes del 10%. Lo mes dificultos son els primers kilometres, que es on hi ha les pendents mes fortes, despres alguns "descansillos" i les rampes mes suaus, fan que es pugi pujar a tren.
Magnific dia de ciclisme, ja tenim tres ports mes al "sac", em conegut un altre troç d'aquesta geografia nostra, tant rica i tant diversa. De veritat crec que em sortit satisfets i enriquits de l'experiencia. Ja estem preparant la proxima.
Avui sortim de Puigcerda per pujar al cim de COMA MORERA. 23 Km de pujada per superar un desnivell de 1.065 mts, amb una mitjana del 5% i una maxima del 12 %.
Despres de certes dificultats per trobar la pista forestal a la localitat d'OSSEJA. Rapidament la "carretera" va guanyant alçada.
Aquets eren part del public que ens animaba.La pista esta asfaltada (goudronne que diuen per aqui) per pujar no planteja dificultat, pero la baixada ja es preveu que sera força incomoda, per lo boterut que esta el paviment.
Arribada al coll de PRADELLES. Petit descans per fer les fotos de rigor, i despres d'una curta baixada , continua l'ascensio a la que nomes li falten ja uns tres kilometres.
Cim de COMA MORERA, ja no hi ha res mes alt per aqui que es puga pujar amb bici de carretera, als nostres peus i a curta distancia reconeixem la collada de TOSES, SUPER MOLINA,MASELLA, etc.
Descens i cap a MONT LOUIS, on vam dinar per agafar forces per l'etapa de la tarde.
La tarda ens a deparat una sorpresa. De la calor sofocant del mati em passat a la boira espesa i l'ambient hivernal. De totes maneres l'etapa es curta i la fem depressa, el COL DE LA QUILLANE, curt per aquesta banda, l'estacio d'esqui de LES ANGLES, baixada cap el llac de MATEMALE, que practicament no el vam ni veure per culpa de la boira, i la pujada de nou al COL DE LA QUILLANE, ( per aquesta banda si que es mereix el nom de COL )Bonic dia de ciclisme, crec que ben aprofitat, i em quedo en el record la COMA MORERA, que realment m'agradat.
" Nos encontramos posiblemente con una de las subidas mas duras de Aragon ". Aixi comença la cronica de la pujada a la presa de Llauset, el autor de l'altimetria. http://www.adrianlorente.com/puertos/datos/HU/llauset.htmli molt posiblement tingi rao.
Les vistes "aeries" son impresionants, la foto no ha estat feta des-d'un avio, sino des-de un revolt de la carretera.
La pujada a Llauset es la lluita del home en soletat amb la natura, cap vehicle ni persona he trobat, i la grandiositat del paisatge crea un marc per exprimir-se plenament en aquet combat.
A la foto inferior, es la primera imatge que tenim de la presa, encara llunyana.
Avui tenia els meus dubtes sobre l'estat del ferm de la carretera, que esta permanentment en obres, d'aquestes que mai no s'acaben. He triat la bici que m'he fet de ciclocross i a fe que l'he encertada. La carretera en molts casos no mereix aquet nom, i aconsello que es trii la Mountain Bike o la ciclo-cross per pujar per aqui.
L'entrada del tunel, anomenat "la boca del infierno", tot i que avui estaba debilment il-luminat i amb la reixa oberta, el fet d'unes obres que es fan a l'interior m'han impedit atravesar-lo. De tota manera aquet es cuasi sempre la fi de l'ascensio. Esperem que algun dia s'acabin les obres i pugem atravessar-lo i arribar a la presa que hi ha a l'altre costat.
