" Nos encontramos posiblemente con una de las subidas mas duras de Aragon ". Aixi comença la cronica de la pujada a la presa de Llauset, el autor de l'altimetria. http://www.adrianlorente.com/puertos/datos/HU/llauset.html
i molt posiblement tingi rao.
Les vistes "aeries" son impresionants, la foto no ha estat feta des-d'un avio, sino des-de un revolt de la carretera.
La pujada a Llauset es la lluita del home en soletat amb la natura, cap vehicle ni persona he trobat, i la grandiositat del paisatge crea un marc per exprimir-se plenament en aquet combat.
A la foto inferior, es la primera imatge que tenim de la presa, encara llunyana.
Avui tenia els meus dubtes sobre l'estat del ferm de la carretera, que esta permanentment en obres, d'aquestes que mai no s'acaben. He triat la bici que m'he fet de ciclocross i a fe que l'he encertada. La carretera en molts casos no mereix aquet nom, i aconsello que es trii la Mountain Bike o la ciclo-cross per pujar per aqui.
L'entrada del tunel, anomenat "la boca del infierno", tot i que avui estaba debilment il-luminat i amb la reixa oberta, el fet d'unes obres que es fan a l'interior m'han impedit atravesar-lo. De tota manera aquet es cuasi sempre la fi de l'ascensio. Esperem que algun dia s'acabin les obres i pugem atravessar-lo i arribar a la presa que hi ha a l'altre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada